El Conflicte i PERMSEA

PERMSEA = susceptible de generar conflictes entre escola i administració, dintre de l’escola, i –possiblement– entre la darrera i les famílies, per suposar un canvi significatiu en el sistema educatiu

La nova metodologia contempla l’aprenentatge transdisciplinari, que es desenvoluparà en grups d’alumnes que treballaran junts per a solucionar problemes i situacions reals = interacció dintre de la diversitat per a aconseguir un objectiu comú = augment de conflictes

Les tasques dels alumnes hauran de produir les millors solucions pel projecte i pel col·lectiu implicat en el projecte = necessitat de capacitat resolutiva i dialògica; necessitat de competència en conflicte

Dels alumnes s’espera que cooperin per resoldre situacions complexes= capacitat dialògica; competència psicosocial; competència en conflicte

Dels docents s’espera que acompanyin als alumnes, com guies, en les seves tasques = capacitat resolutiva i dialògica; competència en conflicte

De l’administració de l’escola s’espera que doni suport i coordini tot això = capacitat resolutiva i dialògica; competència en conflicte

De l’àrea de psicopedagogia s’espera que col·labori per a optimitzar el funcionament dels processos educatius = facilitar eines pedagògiques que contribueixin a assolir els objectius; competència en conflicte

Q: Sembla que la competència en conflicte, és un denominador comù pel PERMSEA. Més enllà de la resolució de conflictes, de quina manera podría contribuir aquesta competència al funcionament exitós de la reforma?

R: En la Consolidació de l’aprenentatge previst pel PERMSEA es plantegen situacions complexes que l’alumnat ha de resoldre i que no son una altra cosa que conflictes.  Això vol dir que la competència en conflicte no és nomes desitjable, és necessària. L’efectivitat de la competència en conflicte com a competència transversal (o competència clau) s’assoleix sempre i quan

competència en conflicte = capacitat per a la transformació del conflicte ≠ resolució de conflicte.

El programa Sabona proporciona eines pedagògiques que, a més de ser tècniques per a la higiene del conflicte, tenen una funció molt important en el desenvolupament de destreses personals i socials.

Q: Contemplarà la nova metodologia la higiene del conflicte com a  mètode per a fomentar la competència psicosocial?

R: Això es veurà amb el pas del temps. Com diu el nom, es tracta de la Renovació i la Millora d’un sistema educatiu que es va construir en 30 anys. Per tant, la reforma requereix temps i, com tot procés dinàmic, suposa una constant innovació i millora.

 CONFLICT

Com veiem un conflicte? Va ser una de les primeres preguntes que vaig plantejar en un curs de formació en gestió positiva de conflicte que vaig donar fa un parell d’anys al Principat. I la pregunta anava associada a una graella de colors que anava des del verd fins al negre passant per blau, groc i vermell. Endevinareu fàcilment quins van ser els colors més indicats pels participants, i és que no només els participants a aquell curs estigmatitzen el conflicte, sinó gairebé tothom. I això perquè — és la següent pregunta que ens farem–? La resposta és molt senzilla: històricament, la nostra cultura occidental, no ha conegut el que amb anglès es diu conflict literacy = alfabetització en conflicte. L’alfabetització en conflicte és un aprenentatge espontani i continu que en cultures ancestrals és part de la vida quotidiana de la comunitat. En societats occidentals avançades, com en el nord d’Europa, aquest aprenentatge s’organitza des de la infància, i en totes les esferes de la societat. Cada vegada més, a la resta d’Europa i en més països del mon es pren consciencia de l’alt cost social i econòmic degut a la falta de competència en conflicte. Encara no s’ha arribat a entendre per això – falta d’ una bona higiene del conflicte, però el camí ja està obert.

Els currículums escolars, històricament, no han contemplat com a prioritàries les aptituds relacionals, les habilitats de comunicació (més enllà dels segments dedicats a professions determinades com ara la publicitat, o serveis comercials), o la capacitat de solucionar dilemes; tampoc van ser subjectes en l’aprenentatge evolutiu com el vestir-se, o rentar-se les dents, que ensenyem als nostres fills en els primers anys de vida.

Tot i ser continguts previstos en el currículum del sistema educatiu Andorrà,  la educació en  habilitats per a la vida en els centres escolars és gairebé inexistent. Val la pena mencionar que fa 20 anys que l’Organització Mundial de Salut va impulsar l’ensenyança de les habilitats per a la vida a l’escola. Així mateix el desenvolupament d’habilitats per a la vida, i canviar les normes culturals que recolzen la violència, son dues de les set principals estratègies contemplades per la OMS en 2010 (evidence_briefings_all). Mentre la primera –desenvolupar competència psicosocial — estava formalment contemplada, però la major part del professorat no li dóna gaire importància, la darrera — canviar les normes culturals — no ha gaudit de la mateixa atenció a nivell curricular, tot i que hi ha iniciatives puntuals en aquesta direcció. S’esmenaran aquests vicis amb la reforma del sistema educatiu Andorrà?  I és que totes les deu habilitats per a la vida contemplades per la OMS en el programa Educació en habilitats per a la vida a les escoles son interdependents i fonamentals per a aconseguir els objectius del PERMSEA: la capacitació dels alumnes per a resoldre situacions reals — amb les que es poden trobar en la seva vida escolar i d’adultes –, gestionar de manera autònoma i guiats pel professor qüestions, problemes, conflictes, involucrant-se en la recerca de solucions i en la presa de decisions.

La reforma del sistema educatiu era imprescindible, si encara hi ha algú que té dubtes, li proposo la següent reflexió: Trenta anys d’escola, vint anys des de l’esmentada iniciativa de la OMS: 1) quin grau de cohesió de la comunitat escolar?; 2) quants (ex)alumnes amb destreses psicosocials? 3) quants docents feliços amb la seva feina? PERMSEA benvingut! Però compte amb les disfuncions del passat! ! S’ha de parar atenció i entendre el passat per a assegurar-se del bon funcionament d’allò projectat per al futur.

Quina cosa va impedir que es desenvolupessin les habilitats per a la vida a l’escola?

Per un costat podríem pensar en l’enfocament prioritàriament (exclusivament?) acadèmic d’una part de la comunitat escolar.  Amb la reforma — que planteja l’aprenentatge vivencial, amb l’alumne “posant en pràctica coneixements teòrics per a resoldre problemes reals”, i el professor elicitant (com un bon mediador!) la part pràctica i facilitant-li la part teòrica – això ha de canviar, però com es planteja el PERMSEA resoldre aquesta situació real de contradicció entre l’aprenentatge per competències i la perspectiva tradicionalista de molts docents (i pares!), amb una historia de dècades?

Per un altre costat podria tractar-se simplement d’una necessitat de recursos — per a ensenyar les habilitats per la vida — que els propis mestres no han tingut satisfeta. Aquesta seria potser la raó principal del fracàs de l’aplicació d’aquests continguts curriculars?Podríem fins i tot admetre una necessitat de desenvolupar les pròpies destreses psicosocials per part de professionals del sistema educatiu i de famílies?

Potser per aquí va la solució per a evitar que l’aprenentatge per competències (i el ABP)  tingui la mateixa sort que les habilitats per la vida. És més, l’aprenentatge per competències implica aprenentatge d’habilitats per la vida, ja que és impensable treballar exitosament en equip sense tenir competència psicosocial. Doncs, per a poder guiar als alumnes en les seves tasques, els professors necessitaran estar dotats d’eines pedagògiques consistents. Però si és absolutament necessari dotar als mestres d’eines per a guiar als alumnes en la resolució de situacions reals, això no és suficient. També s’han de dotar als alumnes, així com a tota la comunitat escolar, tothom ha de tenir instruments adequats i consistents  per a aconseguir l’objectiu del PERMSEA.

Segurament que hi ha nombrosos mètodes i eines pedagògiques per a ensenyar les habilitats per a la vida, cadascuna amb els seus avantatges i amb els seus punts dèbils. Una critica (important) que se’ls ha anat fent és que requereixen — en el actual sistema d’ensenyança per continguts — temps extra per a realitzar-les. Altres podrien afirmar que les dinàmiques conegudes contemplen aspectes parcials, per tant no son eficaços – elles soles — en un plantejament global i transversal com el de la reforma.

Tot i ser pertinents aquestes critiques, hem de pensar cap a la solució, preguntant-nos cóm es podria superar aquesta incompatibilitat. I la resposta que se m’acudeix és l’alfabetització en conflicte i la capacitació d’adults i alumnes per a la gestió positiva de conflictes, com a competència instrumental per a la implementació del PERMSEA. Perquè cada situació que presenta una contradicció real o aparent és un conflicte, i perquè la nova metodologia es defineix pel treball en equip, susceptible de produir conflictes.

El conflicte és un xoc entre objectius (o mitjans) incompatibles o percebuts com incompatibles — igual de natural com el xoc entre la reforma mateixa, per un costat, i les necessitats del professorat de sentir-se amos de la seva professió, per un altre, més les necessitats dels alumnes de passar-s’ho bé a l’escola. Totes aquestes gaudint d’absoluta legitimitat. Si en l’aplicació del PERMSEA es contemplés el conflicte d’aquesta manera,  i per tant s’utilitzessin les eines adequades per a tractar cada situació que suposa contradicció real o aparent, al final de curs es podria concloure no només que tot això és possible, però inclòs que es pot aconseguir alguna cosa més: un bon clima d’aula que afavoreix l’obtenció d’avaluacions positives, reforça l’autoestima, retroalimenta la capacitat resolutiva i fomenta la cooperació.  Però també és cert que hi ha molts mètodes de resolució de conflicte, cadascun amb els seus avantatges i punts dèbils. A més, fins ara, alguns s’han anat aplicant – si bé, s’ha d’admetre, de manera restringida — per a solucionar conflictes oberts entre alumnes que tenien alguna controvèrsia.

Cóm podria la gestió de conflictes contribuir a l’adquisició d’habilitats per a la vida? No són les darreres una premissa més aviat que una conseqüència de la capacitació en gestió de conflicte?  Sense dubte, des d’una perspectiva linear, la seqüència seria aquesta. No obstant, la resolució de conflictes és una de les 10 competències psicosocials –interdependents — contemplades per la OMS. A més, a l’escola Andorrana es coneixen mètodes de gestió de conflicte que, si ben portats, poden fomentar les habilitats per a la vida, la cohesió i la cooperació i poden estimular la capacitat resolutiva. En cas que la comunitat escolar tingués dificultats amb l’eficaç aplicació dels mètodes ja provats, en el context de la reforma escolar, res impedeix continuar la cerca de mètodes susceptibles d’incorporació a les activitats didàctiques contemplades pel PERMSEA.

La clau de la solució està en contemplar l’escola (i l’aprenentatge) com un holó  i mirar de trobar aquelles eines pedagògiques senzilles que siguin útils i eficaces en la complexitat del dia a dia escolar sense restar temps significatiu a les tasques didàctiques programades sinó, tot el contrari, optimitzant temps i energies. Un mètode que compleix aquests requisits és el mètode Sabona, que ve del mètode Transcend – perfectament compatible amb la reforma. Amb el mètode Transcend,  el conflicte es contempla des d’una perspectiva holística, que enfoca no només la resolució del conflicte, sinó a més es concentra en el pensament mitjans –fins, el pensament conseqüencial, l’empatia, la creativitat, l’auto- coneixement i el coneixement de l’altre, la cooperació; fomenta la cohesió, l’autoestima, el respecte, i aporta a l’adquisició de l’autocontrol. I l’aplicació a l’àmbit escolar del mètode Transcend, el mètode Sabona, té l’avantatge d’aportar tècniques concretes, eficaços, vivencials i de fàcil incorporació tant en activitats de grup com a nivell individual, a més d’esser idonis per a gestionar situacions complexes.  En aquest sentit, no parlaríem d’incorporar mètodes de resolució de conflicte, sinó mètodes de transformació (= higiene) de conflicte.

En la transformació de conflictes, els objectius han de ser coherents amb els mitjans. Si en l’aplicació del PERMSEA – susceptible de generar conflictes pel fet de suposar un canvi radical en la metodologia didàctica — es tingués en compte que els objectius de la reforma han de ser coherents amb els mitjans i les eines emprades per a la seva implementació, i que les darreres han de ser consistents, les dificultats naturals que la reforma suposa — com podria ser una certa resistència dels docents als canvis del sistema, o els conflictes que aniran sorgint en els grups de treball — es veurien mermades i fàcilment superables, augmentant d’aquesta manera les possibilitats d’èxit de la reforma.

Conceptualment, amb el PERMSEA orientat cap a la solució, es podria aconseguir que els nostres fills i les nostres filles ens ajudin a veure el conflicte com a quelcom natural, part de la vida, susceptible de solucions, font de creixement personal i col·lectiu.  Cromàticament, pot ser d’aquí a uns anys, tots plegats seriem capaços d’associar el concepte a una escala de colors que, si ben portat, pot anar des del groc al verd.

Amb una implementació coherent amb els objectius, i amb eines consistents — de transformació de conflicte–, la reforma del sistema educatiu Andorrà aportaria canvis significatius cap a una cultura de pau.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s