Educació Infantil – un dilema dels pares i un esforç per resoldre’l*

 Margaret Mead quote

Nens i pares es crien uns als altres! Margaret Mead va fer la distinció entre socialització pre-i post-figurativa, qui fa créixer a qui: observar com els pares d’avui, com jo mateix, han de preguntar als nens i néts per entendre millor el que està passant. Però hi ha d’haver una mica de consciència al respecte. Johan Galtung

 

*Aquest cas va ser presentat i subjecte de solució en el marc del curs de Transformació Avançada de Conflicte organitzat per Transcend Peace University, a l’abril del 2012, sota l’orientació i amorosa autoritat del distingit Prof. Mult. Dr. Johan Galtung – el pare dels estudis de pau.

Un esforç per internalitzar epistemològicament la contradicció i transformar “la tensa i dramàtica relació entre autoritat i llibertat” — en paraules de Paulo Freire (Pedagogía de la indignación, Ed. Morata SL, 2010, 3ª ed) – utilitzant eines concebudes i perfeccionades al llarg de més de 50 anys d’experiència teòrica i pràctica al camp del conflicte i de la pau per Johan Galtung (A Theory of Conflict. Overcoming Direct Violence, Kolofon Press  2010).

Prenem com a exemple un pare modern, compromès amb els valors ètics universals de la humanitat i la natura, i la seva lluita interna entre els principis de l’educació dels infants: la llibertat enfront de l’autoritat. Llibertat d’explorar, experimentar, desafiar límits, perquè la creativitat dels nens floreixi, o restringir la llibertat per tal d’evitar danys i perjudicis? Reprimir les manifestacions violentes contra els objectes i / o persones, o això transmetrà un missatge autoritari? El nen ha de decidir lliurement les seves joguines, roba, menjar, i el lloc de vacances per a la família, etc, de manera que el nen aprèn a decidir i assumir responsabilitats? Però, cóm ensenyar als nens a ser conscients i respectuosos amb la naturalesa i els altres éssers vius sense necessitat d’utilitzar l’autoritat, quan es viu en un ambient consumista? La llibertat en l’educació genera nens democràtics o despòtics?

Es tracta de la contradicció entre llibertat i autoritat – com a mitjans — en el procés d’educació, i sobretot, de la forma de regular la llibertat (un valor fonamental), amb la finalitat d’educar als nens petits en els valors de l’ètica universal. Prenem com a grup d’edat els nens i nenes de fins a 7 anys, per considerar aquesta franja la base del procés d’educació.

Per tractar aquest conflicte (interior) — el dilema dels pares – es necessita analitzar el context en tres temps: passat – la motxilla de l’actor (el pare)–, present –la seva realitat social actual i els mitjans emprats –, i futur –la meta.

Aplicada al triangle del conflicte, l’anàlisi ens revelarà tres dimensions i les batalles que es donen dintre i entre aquestes: la dimensió interior– emocions i actituds de l’actor–; la dimensió exterior, visible – el comportament–; i la interacció d’allò interior amb allò exterior – la contradicció.

Un dilema, es a dir un conflicte d’un mateix, és un xoc entre metes (percebudes com) incompatibles i/o mitjans incompatibles, inadequats o incoherents. Igual que qualsevol conflicte. Tant la meta com els mitjans tenen especial importància. Ambdues – meta i mitjans – s’han de sotmetre al control de legitimitat per tal de gestionar el conflicte de manera sostenible, perquè els resultats durin en el futur:

  • Son legítims els meus objectius, els meus desitjos? Això es pot traduir per exemple amb: son susceptibles de fer-me mal o de fer mal a algú?
  • Tinc –utilitzo els mitjans adequats per a assolir-los? De nou: son susceptibles de fer-me mal o de fer mal a algú? I, son susceptibles d’aportar-me alló que vull?
  • Son aquests mitjans coherents amb els meus principis, amb els meus objectius?

Qualsevol conflicte, sigui entre actors (parts) diferents o dintre d’un mateix actor, es pot desenvolupar en (al menys) cinc escenaris possibles, només tres formen la diagonal de la pau. Només tres de les cinc sortides imaginades en l’exercici següent– separades o combinades — poden considerar-se com a teràpia pel cas en qüestió.

Llibertat i autoritat – en el procés d’educació

Anàlisi

La motxilla de l’actor (i context): la naturalesa profunda; la cultura profunda; els conflictes no resolts en el passat amb els seus propis pares; estructura social behaviourista a tots els nivells; el patró social individualista…Tot això genera una lluita interna tridimensional (les dimensions coresponen a les tres puntes del triangle del conflicte):

1a dimensió — interior, invisible —  dintre l’A (emocions, posicionament, actituds): la predisposició de l’actor tendeix a la llibertat i el respecte per a la humanitat i la natura, però la cultura i l’estructura (família, escola, grup social) condicionen la dimensió interior de l’actor, de manera que l’actitud pot oscil · lar (per exemple: un pare sensible que no mostra les seves emocions per a no aparentar feblesa; un pare amorós i respectuós amb els seus però amb prejudicis envers persones desconegudes, etc.);

2a dimensió — degut a tot allò esmentat anteriorment, lluita dins del B — exterior, visible — el comportament. Exemples de mitjans inadequats: contes com “Caputxeta vermella”;  comprar jocs (joguines) de guerra; sexisme pel que fa al vestir, guarniments, pentinats, etc;  “els nens no ploren”; regals abundants per als nens o, més freqüentment, per a un altre membre de la família, amic, etc; comprar un televisor…

i

3a dimensióC de contradicció — lluita entre A i B. Algunes inconsistències, contradiccions entre alló que vol assolir i alló que fa per a assolir-ho: permetre socialització- amistats només amb persones amb els mateixos valors que els pares; imposar l’estil de menjar, vestir, etc.; no comprar un televisor…

Control de legitimitat (s’aplica per a identificar els objectius legitims, i renunciar a aquells que no ho son, i per a definir els mitjans correctes per a assolir-los: a. Filtres pel control de legitimitat en quant a les metes: la llei, els drets humans (i, en el cas estudiat, els drets dels infants per expressar-se); els drets de la natura; les necessitats bàsiques (dels nens, i també pel que fa a la humanitat en general). b. L’adequació i la coherència dels mitjans.

Cinc possibles sortides i teràpia:

1. Prevalença de l’autoritat en l’estructura i la cultura: imposar límits i rutines fixes a fi d’obtenir un nen responsable, que segueix els valors i les pautes dels pares. Resultat: Nen amb baixa capacitat crítica i de decisió; baixa creativitat; por a l’autoritat – submissió- frustració per no expressar impulsos . Una bona base per a una ciutadania democràtica?

2. L’actor es rebel·la contra l’autoritat cultural i estructural. Preval la llibertat il · limitada. Resultat: arbitrarietat; creativitat amb egocentrisme; frustració pels límits estructurals al seu / la seva llibertat, el impuls propi com única autoritat. Escàs sentit de la solidaritat, despotisme.

3. Transcendència negativa: Inscriure als nens en una escola Waldorf i cedir-li a aquesta la responsabilitat de la seva educació.

4. Compromís: Deixar que els nens triïn les joguines, roba, menjar, però limitar la quantitat; llibertat d’explorar i experimentar amb límits allí on es considera que hi ha perill (per a ells, els altres, la natura); no comprar un televisor, però permetre que els nens mirin els dibuixos animats aprovats pels pares a Internet, en DVD, etc.

5. Transcendència (positiva): L’educació com un procés bilateral: Incorporar al nen al procés educatiu. El diàleg pares – nens fomenta la diversitat de solucions. Si els pares confiaran en la capacitat de comprensió dels nens pel que fa als seus valors, i si tant pares com fills contrastessin punts de vista sobre l’ètica universal i la forma d’assolir-la (utilitzant un llenguatge adequat a l’edat dels nens), tots plegats tindrien més facilitat per internalitzar els límits de l’autoritat i de la llibertat i per assimilar la complementarietat entre els dos principis. Resultat: la creativitat dels més joves beneficia a tots –nens i adults–; els nens aprenen a prendre decisions democràticament, respectant les necessitats i punts de vista de tots els afectats; els pares aprenen a respectar el dret dels nens a errar; els nens aprenen a ser responsables preservant la infància; es desenvolupa l’esperit crític; la relació pares – infants es basa en confiança i respecte.

Idealment, el dilema del pare — així com qualsevol conflicte–, seria transcendit i es dissenyaria  una nova realitat que acomodi totes les necessitats, desitjos i metes legítimes, i que contemplaria els mitjans adequats i consistents per assolir-les de manera sostenible. Perquè això sigui possible,  com sàviament va remarcar el Prof. Galtung en el comentari que va fer amb ocasió de la valoració d’aquest cas, hi ha d’haver conscienciació en quant als beneficis que pares i criatures poden treure si es reconeixen mútuament com a font de creixement. En primer lloc, és necessari que els pares puguin reconèixer la persona dins de la seva criatura i, per tant, que estableixin amb aquesta una relació horitzontal, de persona a persona, amb llibertat limitada amb l’ajuda del sentit comú i de l’autoritat amorosa. Per assolir aquest tipus de consciencia, es necessita un treball sostingut de la societat civil i de les administracions públiques, en projectes conjunts i transversals. Per una altra banda, en la vida real, és més factible trobar solucions que combinen una mica de transcendència negativa amb una mica de compromís, i/o una mica de transcendència positiva. També es poden tenir aspiracions menys ambicioses i simplement apuntar als nens a la Waldorf (o qualsevol sistema d’educació lliure), o negociar amb ells a l’hora de decidir sobre aspectes que els afecten. De 3 a 5, totes son maneres positives de gestionar el conflicte, la clau és sempre la mateixa: el diàleg.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s