Aprenentatge per projecte

 

“Mai han existit éssers humans lliures de valors, però poca consciència dels valors propis abunda; altres detecten els seus valors fàcilment.”

Mono- Multi- Inter- Cross- Trans-Disciplinary, Johan Galtung, 20 May 2013 – TRANSCEND Media Service, Published on 20 May 2013 at https://www.transcend.org/tms/?p=28668

Recentment vaig assistir a dos esdeveniments que em van emocionar molt, ambdós en l’escola, un en Escaldes i l’altre en Ordino.

El primer, Operació Escola, presentat per l’Escola Andorrana d’Escaldes Engordany, commovedor pel desplegament de nens i nenes plens de vida que van oferir l’espectacle a les famílies presentes en la sala; per la satisfacció i l’alegria amb la que representaven les seves respectives actuacions; per la vibració de felicitat i emoció col·lectiva que desprenia la sala sobre-ocupada (prop d’un miler de persones); per la dedicació i la il·lusió dels professionals de l’escola que han impulsat i portat aquest acte inclusiu. Un missatge molt important d’aquest acte: per molt que les persones siguem distintes, l’amor i l’art ens uneixen. Emocionant,  per la generositat i sinceritat de tots els que van contribuir a aquesta manifestació vivencial;  per l’interès i el suport per part de l’administració del centre en qüestió – meso escola — i de l’Escola Andorrana en general – macro escola.

El segon, el Festival de la música, organitzat per l’Escola Andorrana de maternal i primera ensenyança d’Ordino, emocionant per la il·lusió i la dedicació amb la que nens i nenes de 3 a 12 anys van preparar i interpretar — amb plurilingüisme — les versions de Beatles, tancant amb una interpretació col·lectiva de la versió catalana de Imagine- John Lennon. Un missatge molt important d’aquest festival: tot i la multitud de coses que ens poden separar, l’amor i l’art ens uneixen per la pau. Alumnes i professors, amb el suport del centre, van celebrar la música, es a dir l’art, es a dir l’amor… Igual que en el primer cas, va ser un projecte inclusiu.  Igual que en el primer cas, no va mancar un ingredient clau: l’ humor. Igual que en el primer cas, va ser una oportunitat més per fer pont entre mestres i alumnes, no nomes per compartir hores de treball però, i sobre tot, perquè tant alumnes com mestres van protagonitzar l’espectacle, ambdós cantant(ballant) uns pels altres, i tots plegats per a nosaltres, els assistents emocionats, alguns fins a les llàgrimes…

Felicitats a tothom! Un feina feta amb molt(a) cor –ment –cos, tot junt, que retorna directament al cor, la ment i el cos dels que van contribuir, i dels que van assistir.

Amb el nou sistema d’aprenentatge que s’implementarà amb la reforma, iniciatives així podrien convertir-se en projectes conjunts en els que tothom — dintre del centre escolar – se senti motivat per implicar-se. Projectes en els que tothom, tant des de la meso escola com des de la macro escola, pugui participar – des del diàleg – a un aprenentatge vivencial i holistic, des de i per al cor –ment –cos, des de l’individu i la col·lectivitat, per a l’individu i la col·lectivitat. I tots plegats amb i per a la Natura.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s