Cap a una cultura de pau — des de la higiene de conflicte

 

20110739_druppel

Hi ha moltes oportunitats en el quotidià de la criatura i dels seus pares-cuidadors-educadors, per aprendre i transmetre un principi bàsic d’higiene de conflicte:

 

Darrere un comportament inconvenient, pot haver-hi metes inobjectables. Reconèixer les necessitats, validar els objectius que sí son admissibles, és una etapa prèvia imprescindible per ensenyar als petits estratègies apropiades per aconseguir-los.

 

Tres dimensions, uns exemples de situacions típiques de la infància, i algunes propostes per abordar-les:

I.            Intrapersonal: Quan la nena o el nen plora – per que s’ha caigut, per que s’ha espantat, per que s’ha d’acomiadar d’algun lloc o d’alguna persona, per que volia alguna cosa i no l’ha aconseguit, etc. – acompanyar des del cor. Reconfortar, interessar-se pel que sent: si s’ha espantat, si li fa mal, si està trist(a), si està amoïnat(da); respectar la seva necessitat d’alliberar-se a través del plor, escoltar i validar els seus sentiments. Mostrar interès per les causes del seu plor i comprensió pels seus sentiments, en una paraula: Empatia. Ajudar-lo(la) a trobar estratègies per  solucionar el problema, o per superar la crisi: Non-violència i Creativitat.

II.            Extrapersonal: Si la nena o el nen fa alguna cosa que li fa gràcia, però que l’adult no considera adequat – segons la situació i els motius pels que desaprovem el seu comportament–, és important reconèixer en primer lloc que per a la nena o el nen podria ser quelcom divertit, i en altres circumstàncies, fins i tot per a nosaltres. Nomes desprès d’haver reconegut i respectat el significat que això té per a ell/ella, procediríem a explicar-li perquè considerem que no és apropiat: “me’n alegro molt que hagis après a xutar i que això t’agrada, llavors hem d’anar fora tan aviat puguem per jugar a la pilota; ara et prego de parar, dins la casa es podria trencar alguna cosa”. Per nens petits, el mateix missatge es pot transmetre amb menys paraules, no oblidem-hi que parlem més amb l’expressió corporal i el to de veu que amb les paraules.

III.            Interpersonal: Els modals haurien de representar formes de respecte cap als altres, i no mitjans per obtenir la seva estima. No hauríem de sacrificar mai els sentiments o les necessitats de la nena o del nen, per complir amb les bones maneres. Això no vol dir que es fomenti l’egocentrisme i la insolència, sinó que s’ha de trobar la justa mesura per satisfer les necessitats dels petits i les necessitats dels altres. Recordar que el respecte per a les persones que ens envolten passa pel respecte d’un mateix. Quan tenim/fem visites i a la nena o al nen no li ve de gust fer/rebre un petó – respectar la seva elecció i no forçar. És molt important que els petits aprenguin que un petó no ha de ser un gest mecànic, que és una mostra d’afecte i que qualsevol mostra d’afecte té valor només si és autentica. Això és molt important per transmetre un altre tipus de missatge-parella: només s’accepten les mostres d’afecte que hom vol rebre, altrament es tractaria d’una violència. Reforçar la empatia, fer el nen o la nena pensar en cóm se sent l’avia que no ha rebut/fet el petó, ha de venir ulteriorment i en privat, de cap manera des del retret o des de la culpa, sinó a partir dels sentiment validats del nen.

Els adults, inclosa l’autora, hem de tenir present que actuem repetint els patrons de comportament dels nostres parents-cuidadors-educadors, patrons que tenim l’oportunitat de trencar a través de les relacions amb els petits que ens envolten.

Veure també:

https://auratrifu.wordpress.com/2014/04/04/violencia-directa-i-violencia-cultural-una-mirada-cap-a-la-transformacio/

Violència directa i violència cultural – una mirada cap a la transformació

Interpretació Triangle Violència Galtung

Interpretació del triangle de la violència de Johan Galtung

El bullying té molt a veure amb la violència domestica i ambdues son símptomes de l’estructura patriarcal de la nostra societat, nascuda de la cultura patriarcal – producte de l’antropocentrisme.

[…]

[…]treballar cap a una cultura de pau, implica treballar els missatges que transmetem cap als nostres fills o educands, a traves del nostre comportament (exterior) i de les nostres actituds (interiors). Això significa concentrar-nos en algunes coses més que la nostra conducta, significa explorar les nostres necessitats, els nostres sentiments, les nostres metes, les incompatibilitats que es poden donar entre unes i altres, i resoldre-les.

[…]

Intervenir en la manera en la que els petits actuen requereix canviar la nostra manera de tractar als nostres petits — i als adults, i a la Natura–, i significa trencar la manera en la que ens van tractar a nosaltres quan érem petits. Un procés continu que requereix dedicació en termes de temps i energies, confiança en els ritmes naturals, i molta voluntat de trobar solucions.

Article integral:  Violència directa i violència cultural- una mirada cap a la trasformació