La infantesa i les activitats col·lectives

 

Un nen està genèticament programat per tractar de satisfer les seves pròpies necessitats, no per obeir a la voluntat d’un altre. I en alguns casos, el que obliga al nen a obeir simplement generarà una compulsió –igualment disfuncional– a desobeir.

 Robert J. Burrowes: http://dkeenan.com/RJB-WhyViolence.pdf

 

En famílies nombroses, o en vacances amb amics i/o cosins, al parc, així com durant el quotidià escolar, es donen gairebé sempre situacions de col·lisió entre els objectius individuals entre sí i, molt sovint, entre objectius individuals i col·lectius:

–          No vol compartir la seva joguina preferida – una oportunitat per reforçar el dret del nen de gaudir de les seves coses i per ensenyar als altres el respecte cap a la necessitat d’aquest nen. Sempre es pot trobar una solució compartida, però mai s’ha de forçar a un nen a cedir. A traves del diàleg, és més probable que el nen vulgui cedir la seva joguina desprès d’haver-la tingut una estona, si sent que aquesta decisió li pertany i que se li ha respectat la necessitat de jugar sol amb ella.

–          No vol participar a un joc de grup – no passa res, ja s’hi incorporarà quan li vingui de gust. Potser no està d’acord amb les regles i si se li dona l’oportunitat d’aportar idees, sentirà el joc més seu i voldrà jugar, o potser simplement té ganes de fer una altra cosa o de passar una estona sol. Respectem les seves necessitats i d’aquesta manera ensenyem al nen en qüestió i als altres, el respecte.

–          No vol participar a una activitat dirigida. A vegades, els nens i les nenes que han de participar a activitats de grup – a l’escola, però no únicament*–, no se senten a gust i troben que l’activitat no els motiva o, fins i tot, la reben com una violència al sentir-se obligats a fer alguna cosa o actuar d’alguna manera que no hagin pogut triar i que no correspon a la seva manera de fer. En la nostra cultura educativa, les activitats escolars s’han de realitzar amb la participació de tots els alumnes, però no participar un dia puntual, o no participar en algun taller o activitat pot no tenir cap conseqüència negativa en quant a l’evolució escolar d’un alumne. Testimoni d’això és l’absentisme per raons mèdiques. Si l’alumne falta un dia, com a molt això suposa un esforç suplementari per recuperar el temari treballat aquell dia. Quan l’alumne decideix no participar a una activitat, la recuperació (si és el cas), es donarà només en quant a aquesta activitat i, a més, serà una conseqüència assumida per l’alumne i, per tant, l’esforç gairebé no es notarà. Si a més tenim una visió integral del concepte evolució escolar, i no el reduïm tan sols als resultats acadèmics, aquest tipus d’absentisme és fins i tot beneficiós.

*A festes d’aniversaris també s’organitzen jocs i activitats dirigides que algun cop son tan dirigides que deixen de ser lúdiques.

 

10349227_10201944094073124_1054311966083674099_n

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s