May Peace Prevail on Earth! — International Peace Day 2014

 

Inspiring words from a sage and impressive performance from a 4 years old, both Art and Peace to celebrate the International Peace Day:

 

[…] peace is the normal condition of humanity, just like health. There is so much plain, simple, decent behavior around, so much mutual aid, a helping hand, companionship, friendship, good neighborhood when bad luck strikes at its worst. And we sense mutuality, unquestioning reciprocity; not always but mostly. read more

Nature. Goethe’s famous “Über alle Gipfeln ist Ruh, Über alle Wipfeln spürest Du, Kaum einen Hauch” is a hymn to nature peace as quiet, windless. That is one nature peace.

Another nature peace. In Spain, up there, are two clearly gendered mountains, huge–Adam and Eve. They exude peace in their eternal stillness, unmoving, yet immensely touching and inspiring. Be it windless or stormy, equally faithful. The guardians are there.

Yet another. A river with waterfall and eddies, a beach with the rhythm of waves, long, rolling in, forever. All is movement, like snowflakes in the wind on a winter day; yet there is rhythm and harmony. The water freezes, the ocean flattens, the snow covers the earth.

It is the Rule of Law, Nature’s laws–maybe one day negotiable with less distance to Nature–our freedom is insight in them (Hegel).

Arts. Here is an effort:

KUNST OG FRED
La oss löftes av kunsten
som kunstnerne har löftet den
oppover, utover det vanlige
utover alldagen
slik at vi kan skue langt
utover grenser og klöfter
i vårt uryddige menneskelandskap
inn i andre öyne som
også er blitt löftet
utover det vanlige
for å forenes
i fred.
ART AND PEACE
Let us be lifted by the arts
like the artists have lifted them
upward, outward, beyond the ordinary
beyond the run of the mill;
making us see far
beyond borders and cleavages
in our untidy human landscape
into other eyes that
also have been lifted
beyond the ordinary
to be united
in peace.

 

Art is a medium. The music fills us, and we are in the music, those moments of oneness, in a plush concert hall or on-the-rock, in a street. That spiritual beyond us in any art; in time as music, literature; in space as paintings, sculptures; in both as drama, theater, opera. Written art may more easily communicate concreteness, but for that reason also be divisive; abstract form for eyes or ears may be less divisive, more unifying–but for what? Whatever the answer, there is that moment of oneness, of unity. Precious.

The natural or the artistic? Both, of course. May peace prevail.

go to original


Johan Galtung, a professor of peace studies, dr hc mult, is rector of the TRANSCEND Peace University-TPU. He is author of over 150 books on peace and related issues, including ‘50 Years-100 Peace and Conflict Perspectives,’ published by the TRANSCEND University Press-TUP.


 

La escolarización obligatoria. Una invitación al diálogo

“No estoy preparado para esto, es demasiado difícil, ¿no ves que solo tengo 6 años?”

Dijo, a final del verano, un niño a su mamá, preocupado porque iba a empezar la escuela primaria en otoño…

¿Será esta la razón por la que en algunos países, como Finlandia o Suecia, la escolarización obligatoria no comienza hasta los 7 años? ¿Será por esto que en el norte y centro de Europa, la jornada escolar es más corta? ¿Será que los niños finlandeses y suecos se habrán juntado para mandar una carta colectiva — dictada a sus papás –, para decir a los grandes que tienen que decidir en estos asuntos, que no están preparados para llevar ritmos de adultos?

Sea como fuese, nuestro niño no es ni Sueco ni Finlandés, y vive en un país del sur de Europa  donde, una vez cumplidos los 6 años, tiene el deber de ir a la escuela 5 días por semana, 8 horas al día. Algo así, como mamá y papá… Y es que es esto lo que les decimos a nuestras hijas y nuestros hijos para motivarles. Es lo que se les dice en la escuela infantil, sobre todo durante el último año, para prepararlos

ninos en el columpio

 

Evitemos entrar en debates pro y contra sobre la edad de escolarización y la doble jornada, habrá argumentos en ambos sentidos. En cambio, aportemos algunas críticas constructivas. Esforcémonos en resolver el conflicto con creatividad, empatía y non-violencia.

Podríamos abrir el diálogo con preguntas del tipo:

¿Qué es lo que motiva a niños y niñas de 6 años venir a la escuela?

¿De qué manera se podría concebir el proyecto curricular para que se sientan estimulados sin cansarse excesivamente?

¿Qué se espera de los docentes, para que los centros escolares alcancen los objetivos de sus proyectos, asegurando el bienestar de los alumnos y el propio? Y ¿de qué recursos deberían disponer?

¿Qué podrían aportar las familias para la educación de los futuros ciudadanos?

Y, tal vez, la pregunta más importante que nos debemos hacer:

¿Cómo queremos que sean los futuros ciudadanos que estamos educando?

Un diálogo abierto, que espero interese y suscite vuestras intervenciones.

Les activitats extraescolars – mitjans o objectius?

 

“España cuenta con un mayor número de horas lectivas que la mayoría de los países de la OCDE”. El numero de horas dedicadas a los deberes en casa, así como las clases extraescolares en academias privadas es muy superior al promedio OECD (Informe PISA 2012)

Les extraescolars – siguin individuals o col·lectives – representen un gran dilema per a pares i fill(e)s. Hem de reconèixer que la principal raó de les activitats extraescolars  son els horaris laborals dels pares i la família mononuclear migratòria que caracteritza la nostra societat. En altres paraules, tenir els nens ocupats i vigilats fins que els pares surten de la feina. I si aquesta estona la ocupen d’una manera “productiva”, molt millor per justificar els temps que els nens inverteixen i per amortitzar els costos econòmics.

Les extraescolars, en la seva majoria, se solen dividir entre llengua, matemàtiques, repàs general i esports. Entre escola i extraescolars, els nens i les nenes passen fins a deu hores en espais institucionalitzats, realitzant la major part del temps activitats preestablertes i dirigides. Això en una època de la seva vida en la que s’estan desenvolupant com a persones, i en la que necessiten experimentar i explorar lliurement per descobrir i potenciar els seus dons i les seves capacitats.

Hi ha nens que s’ho passen be amb les extraescolars, però fins i tot aquests es cansen i  reclamen el seu dret de no fer res, o de passar la tarda al parc jugant, trepant, o observant els bitxos …

actividades extraescolares

 

Tot i les limitacions horàries que tenen la majoria de mares i pares, amb una mica de creativitat es poden trobar solucions que tinguin en compte aquestes necessitats. Fer torns per estar al parc amb dos o tres nens podria ser una opció per donar cobertura els dies que el nen se sent massa cansat per anar a l’activitat extraescolar que li toca.

Les empreses que organitzen les extraescolars i els professionals que les realitzen també podrien cooperar i proposar activitats més lúdiques, aprofitar els interessos dels alumnes per dur a terme la seva classe de llengua per exemple, organitzar jornades a l’aire lliure, aprofitant l’entorn per realitzar els seus objectius i acordant estones de joc lliure. Afortunadament, hi ha professionals creatius i respectuosos amb els ritmes i les necessitats dels nens.

Apuntar als nens a activitats menys acadèmiques, i més orientades cap a l’expressió emocional i corporal també és una opció pels pares. Per sort, darrerament les sinergies generen nous tipus d’activitats extraescolars, com les artístiques (més enllà de l’estudi d’un instrument musical), cap a l’exploració i expressió del mon interior de la persona que s’està definint dia rere dia.

Cal recordar que el temps és el ben més preuat i que és irrepetible, no s’ho treguem als nostres petits.

En alguns llocs, les administracions locals col·laboren amb escoles i/o empreses per donar suport a activitats destinades a nens i infants fora de l’escola, i facilitar l’accés a famílies amb nivell econòmic  insuficient. I si aquestes activitats estan orientades cap al desenvolupament integral, tothom sortirà guanyant.

Famílies, professionals, empreses i institucions, tots junts fem comunitat!

 

veure també:

https://auratrifu.wordpress.com/2014/06/28/a-final-de-curso-un-deseo-para-el-proximo-que-las-aulas-sean-arboles-no-jaulas/