Recordando a Gandhi

 

N12 Define bien el conflicto!

N121 Indica tu propia meta claramente!

N122 Intenta entender la meta de tu contrincante!

N123 Emfatiza metas comunes y compatibles!

N124 Indica los hechos relevantes en el conflicto de manera objetiva!

(Normas de conflicto de Gandhi) de Galtung, Johan (1992). The way is the goal: Gandhi Today (Ahmedabad: Gujarat Vidyapith, 1992)

El programa de higiene de conflicto “Sabona” – el Método Transcend en la vida cotidiana – contiene herramientas para poner en práctica esta y otras normas de Gandhi.

Sabona, en lengua zulú significa: Te veo. Reconozco tu existencia. Te llevo dentro.

Hoy se cierra un seminario de cuatro días en el que un grupo de profesionales de la educación se ha acercado al programa “Sabona”: unas jornadas intensas, llenas de reflexiones ricas, un espacio transpersonal de aprendizaje en el que las y los participantes han vivido conceptos e instrumentos de manejo de conflicto y han aportado sus experiencias, lecturas del mundo, conocimientos y energías. Con ello se abre un nuevo espacio para sedimentar y madurar estos conceptos y herramientas, hacerlos suyos, llevarlos dentro… Con tiempo, sin prisa y sin pausa…

SM F+

Advertisements

School Mediation: Problems, And Solutions?

The world wave of mediation has reached school systems all over; in some countries less, in others more. Like in Spain, as evidenced by this heavily oversubscribed seminar on school mediation. When asked to express what they want to see happen in schools, the most frequent answer was convivencia, living togetherness. In one word, not as a composite concept. Like in Japanese, the one word is kyosei.

Read full article: https://www.transcend.org/tms/2015/11/school-mediation-problems-and-solutions/

y un reseña sobre el mismo evento, en castellano, desde Conviveshttp://convivesenlaescuela.blogspot.com.es/2015/11/seminario-sobre-conflictos-en-la.html

El acoso escolar – bullying

 

bullying TED

(ilustración TED)

[…]

El bullying es una relación de sometimiento, dominación, exclusión, roles de poder. Para el acosado, puede tener consecuencias graves, desde el deterioro del rendimiento académico, problemas de salud, llegando en algunos casos hasta el suicidio. Esto no quiere decir que el acosador sea feliz. El no persigue tener algo que el acosado detiene en este momento, aunque a veces se manifieste de esta manera. El objeto material del acosamiento – sea una cosa o una idea — es tan solo un pretexto, es parte de una estrategia para llegar a un objetivo oculto hasta para el acosador: liberarse de ese malestar, de la frustración que siente, a través de la satisfacción momentánea que la sensación de poder sobre otra persona le está proporcionando. […]

Leer ensayo completo

¿Por qué es importante la competencia en conflictos?

 

220px-Amigos_1

Los adultos (hombres o mujeres) prefieren “girar página” o romper la relación (cuando no peor), opciones que enquistan el conflicto en un tumor relacional. En cambio, los niños que reciben acompañamiento en tratamiento de conflictos, aprenden muy rápido a asumir la responsabilidad y a cooperar para buscar soluciones desde las necesidades de todas las partes.

Aprenden a pensar desde la responsabilidad y no desde la culpa, y esto representa una revolución cultural.

Les agressions com a oportunitats

 

Durant la infància, les agressions verbals o físiques entre iguals son oportunitats per aprendre a afrontar tot tipus de situacions de violència. Es evident que una nena o un nen no ha d’acceptar rebre cap tipus de violència. La feina dels adults és d’acompanyar sempre els més petits i observar les seves interaccions. Les reaccions violentes es deuen en molts casos, a la por. Pels petits, saber que l’adult està allí quan el necessiten dona una certa serenitat i confiança i impedeix desenvolupar tendències cap a accions violentes. I si per alguna raó no podem intervenir en una situació de violència, quin tipus d’eines els donem per poder protegir la seva integritat física i psíquica?

images

 

Ensenyem als petits que hem de respondre sempre des de la non violència, amb assertivitat i fomentant l’empatia. I be, si alguna vegada això no funciona?

Demanar ajuda a un adult pot ser útil, però sovint podem acudir quan la violència ja s’ha realitzat. La intervenció de l’adult té en aquest cas un objectiu complex: reconciliar les parts ajudant-les a posar-se en la pell de l’altre i reparant el dany, i acompanyar-los per trobar millors estratègies per satisfer els seus desitjos i objectius.

Marxar, escapar-se, és també una sortida non-violenta, si el nen està a temps per fer-ho, es clar. Escapar-se davant d’una agressió no converteix a un en un covard. Alliberar-se d’aquesta dicotomia es fonamental. Ser valent significa vèncer la por, no pas posar-se en perill.

Queda una altra possibilitat per explorar: respondre des de la força física o verbal. Fins a quin punt és això admissible?

Set claus cumulatives per contestar aquesta pregunta:

1)   No-violència significa no fer mal a ningú, inclòs a sí mateix, i no pas agafar un rol de víctima. En cada víctima germina un agressor.

2)   Negar-se a ser víctima no converteix a un necessariament en agressor. Alliberar-se d’aquesta dicotomia es indispensable per a un autoconcepte positiu. Descobrir les pròpies capacitats per vèncer la por i controlar les pròpies forces per evitar la violència.

3)   Les reaccions violentes es deuen en molts casos a la frustració – per la desavinença entre objectius-necessitats per un costat, i mitjans-estratègies per un altre. Higiene en conflicte per fer-les convergir.

4)   La frustració és sovint causada per l’estructura exterior. A l’escola, un alumne que agredeix un altre (val igual si es tracta de nens o nenes), pot fer-ho per que no es troba be a l’escola o a casa. Ampliar el mapa del conflicte i concentrar-se en compatibilitzar els objectius-necessitats dels alumnes amb els objectius-necessitats dels adults; adequar els mitjans.

5)   Us sense abús.  La justa mesura. Fer servir només la quantitat de força que es necessita per impedir una agressió,  pas més.

6)   La força física ha de tenir com objectiu aturar, immobilitzar la conducta violenta de l’altre i no pas fer-li mal. La diferencia la marca l’actitud, les emocions i sentiments darrere l’actuació física. Pel que fa al llenguatge, ha de ser ferm però no amenaçador, humiliant o injuriós.

7)   La violència és l’excepció, l’últim recurs desprès d’haver esgotat activament les vies non violentes.

Tres maneres per sortir d’una situació de violència: dialogar, retirar-se o buscar ajuda, i la contraforça. Tot i que aquesta darrera requereix maduresa per respondre a les condicions de justa mesura i excepcionalitat, maduresa de la que sovint fins i tot els adults manquem. Per tant, insistiria més en les primeres dues sortides i reservaria la tercera com practicum per a pares i educadors, per assolir el domini de la justa mesura i del caràcter excepcional a partir de la pròpia resposta davant les reaccions dels petits (i d’adults) que no aconseguim canviar des de l’assertivitat i l’empatia.

Els adults hem de ser conscients que eduquem no tant sols des del discurs, i no tant sols als nostres fills o educands, sinó a tots els petits i joves del nostre entorn i sobretot a través dels missatges que transmetem amb la manera de relacionar-nos amb altres adults i amb la Natura.

La responsabilitat per les agressions dels petits la compartim entre tots i totes.