Curs presencial: Cultura de Pau, Diversitat Cultural i Cooperació Internacional en Educació
Arrel de la celebració del dia mundial de la no violència i la pau, la FETE-UGT de Catalunya en col·laboració de l’ONG Moviment per la Pau, organitzem una nova acció formativa presencial, reconeguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, gratuïta, de 30 hores, oberta a tots els treballadors i treballadores de l’Ensenyament en actiu o en situació d’atur.
Per a la FETE-UGT, l’educació per a la pau ha de tenir com a objectiu, fomentar actituds i valors que rebutgin la violència, desenvolupant estratègies per resoldre els conflictes de forma positiva i apropant l’escola al món i el món a l’escola. click aquí per llegir més
¿I per quan una iniciativa així a Andorra? Fa anys que el Ministeri d’Educació organitza – ara sí, de manera puntual (per centre escolar) i esporàdica -, cursos de formació en mediació escolar. Una iniciativa positiva (per ara suspesa), que si arribés a adquirir caràcter permanent i general, podria aportar millores importants no només a la comunitat escolar, sinó també a la societat andorrana. En el context de la formació en cultura de pau, es poden organitzar un ventall de cursos com ara: transformació de conflicte, competències culturals, competències socials, comunicació, etc., totes perfectament compatibles amb l’actual reforma educativa. I si, a més del sistema d’educació, s’involucressin l’administració pública i les patronals, en una responsabilitat conjunta cap a l’educació per la pau, hi hauria moltes possibilitats que bretolades com la del passat dilluns (si és que les investigacions confirmen la hipòtesis), així com altres tipus de violència al Principat, vagin disminuint.
Les educadores i els educadors ens trobem diàriament en situació d’impotència davant de mostres de violència (verbal o física) i actituds desafiants. Els pares, i sobre tot mares que (per qualsevol motiu) porten soles la càrrega de la criança, ens trobem en situació d’impotència davant d’actituds desafiants, i fins i tot de violència. I quins son els nostres recursos? El càstig. Des de les privacions de l’oci, humiliacions verbals o reprimendes físiques (en alguns casos podríem parlar de maltractament), fins a les multes i la presó, la nostra cultura és una cultura del càstig. Ens hem parat alguna vegada a pensar si realment funciona? Ens hem preguntat alguna vegada quins son els efectes dels càstigs en el castigat i en nosaltres mateixos, els que apliquem el càstig o els que desitgem – instiguem al càstig? Hi ha una sola resposta: la violència reprodueix violència; i el càstig és violència.
Quan apliquem un càstig, el que realment obtenim no és dissuadir la canalla (o el multat, o l’empresonat) de tornar a portar-se malament, de tornar a fallar… el que fomentem és que el castigat desenvolupi recursos per aconseguir fer allò que vol sense deixar-se enxampat. Els ensenyem que la mentida és la millor defensa, incrementem la bretxa entre nosaltres i ells. Els càstigs alimenten la desconfiança, i sense confiança no es pot educar. Tampoc es pot controlar una situació que es desconeix, i amb mentides es construeix un palau desconegut.
Però pot una mare, o un pare, o una mestra, o un mestre, aïlladament, eliminar els càstigs? Es poden obtenir resultats positius, tractant de bona manera i amb confiança i respecte, a les nenes i els nens que estan rebent violència per tots els altres costats? Hi ha mestres que no creuen en el càstig i els alumnes les vacil · len, hi ha mares que viuen atemorides que els seus fills no es tornin en delinqüents, i l’únic recurs que tenen és el càstig. I hi ha nens i nenes que viuen atemorits pel càstig i passen de mentida en mentida.
El que es necessita és canviar la cultura del càstig en una cultura del diàleg, en una cultura de pau. Requereix molt de temps i perseverança, professionals formats i interès per part de les institucions i de la societat. No és fàcil, no obstant sí és possible. En el fons, perdre no es perd res, però pensem-hi un moment en allò que està en joc, en el que es podria guanyar: un futur amb nens i nenes vivint la infància sense incórrer o rebre violència, aprenent de manera respectuosa (amb els seus nivells evolutius i cognitius) a ser responsables; mares i pares serens que transmeten seguretat als seus fills i filles i aporten més qualitat als seus llocs de treball, a les relacions de família i a la societat; mestr@s que poden fer d’educador@s i no de policia a l’escola… Una societat més segura, en la qual les preocupacions van cap a com crear coses noves que podria aprofitar tothom, i no a com sortir-se’n amb la seva sense haver de pagar conseqüències. Perquè tard o d’hora, les conseqüències sempre es paguen i, moltes vegades, col·lectivament.