Moltes vegades actuem repetint els patrons de comportament dels nostres parents-cuidadors-educadors, patrons que tenim l’oportunitat de trencar a través de les relacions amb els petits que ens envolten…
Hi ha moltes oportunitats en el quotidià de la criatura i dels seus pares-cuidadors-educadors, per aprendre i transmetre un principi bàsic d’higiene de conflicte:
Darrere un comportament inconvenient, pot haver-hi metes inobjectables. Reconèixer les necessitats, validar els objectius que sí son admissibles, és una etapa prèvia imprescindible per ensenyar als petits estratègies apropiades per aconseguir-los.
Tres dimensions, uns exemples de situacions típiques de la infància, i algunes propostes per abordar-les:
I. Intrapersonal: Quan la nena o el nen plora – per que s’ha caigut, per que s’ha espantat, per que s’ha d’acomiadar d’algun lloc o d’alguna persona, per que volia alguna cosa i no l’ha aconseguit, etc. – acompanyar des del cor. Reconfortar, interessar-se pel que sent: si s’ha espantat, si li fa mal, si està trist(a), si està amoïnat(da); respectar la seva necessitat d’alliberar-se a través del plor, escoltar i validar els seus sentiments. Mostrar interès per les…
View original post 439 more words
auratrifu 