A cap d’any, gairebé tothom fa, de manera més o menys explícita, el seu propòsit d’any nou. Molts dels propòsits arriben a complir-se i això no es deu pas a alguna força transcendental, sinó a la voluntat pròpia enfocada cap a una única empresa que tingui gran importància per a la persona en qüestió.
Sigui deixar de fumar, fer més esport, passar més temps de qualitat amb els estimats, acabar la carrera o estudiar una nova, començar una relació o enfortir-la, canviar de pis, de feina, de parella o de país, així com fer accions humanitàries, participar en moviments ecologistes o de defensa d’animals, totes són intencions de creixement personal. Vénen d’una necessitat de sanar la vida mateixa, les relacions personals i, en alguns casos, les relacions amb la Natura i la Humanitat.
Fer el balanç de l’any que s’acaba, representa el momentum per a l’any que ve. Reunir les energies necessàries del passat, per donar impuls al futur. Una estratègia útil per aplegar energies positives és fer balanç dels bons records i de les realitzacions de l’any. Fer memòria de les coses de les que hem sigut capaços, a vegades malgrat les barreres que hem trobat.
Lo bo del passat i una bona dosis de realisme – les coses que ens podrien obstaculitzar (els nostres límits que hem d’acceptar i els impediments exteriors que podem preveure), donaran equilibri als nostres projectes.
Molts propòsits representen, conscientment o no, la necessitat d’assolir la pau intra i interpersonal. I és que sense pau interior, difícilment podem arribar a la pau exterior i, d’igual manera, conservar la pau interior és més fàcil en un entorn de pau (exterior).
Per experiència personal, Pau – auto-Creixement — Salut són interdependents, així com ho són el benestar personal i el benestar de la comunitat. Per això, el propòsit d’any nou és sovint una declaració de pau.
Quin és el teu propòsit per al 2015?
See also: http://blog.ted.com/2013/12/30/your-ted-inspired-new-years-resolutions/
auratrifu 